|
L'art de l'elaboració d'estels va néixer a Xina fa més de dos mil anys, en el Període de les Primaveres i les Tardors (entre 770-476 a.C). D'acord amb els Registres Històrics del gran Avenc Qian (145 a.C-87 d.C), en l'Estat de Dl., actual Shandong, entre els anys 507 i 444 a.C, un fuster de nom Dl. Ban va elaborar un estel de fusta i bambú en forma de urraca, que va tirar a volar durant tres dies sense que caigués.
En els Registres d'Avenc Qian es llegix altra història sobre aquest fuster: Dl. Ban va fabricar una vegada un gran estel de fusta en forma d'àguila, en la qual va pujar una persona i va volar alt per a reconèixer les posicions de l'enemic (l'Estat de Song) Aixi donç, els estels s'empraven inicialment per a usos militars, però es van popularitzar entre els membres de la reialesa i la noblesa com passatemps. Gradualment, es van anar estenent també entre la població en general, arribant a convertir-se en un apreciat entreteniment artesanal. Altres versions sobre l'origen dels estels les relacionen amb fulles, barques o aus. En l'antiguitat, la gent sentia fascinació pel fenomen de les fulles caient dels arbres empeses pel vent i volant per l'aire. Per això, lligaven fils de seda a les fulles i les feien volar com forma de diversió. Es diu també que en el Període dels Estats Combatents (475-221), els vaixells ja havien estat inventats i la gent va començar a fabricar vaixells basant-se en el mateix principi, però per a "navegar per l'aire" en comptes de per el mar. Els antics xinesos van poder també inspirar-se en els ocells, fent estels amb la forma d'aus i llançant-les a l'aire. Històricament, Bejing, Tianjin, Weifang (Shandong) i Nantong (Jiangsu) van ser els principals centres de producció d'estels, especialment Weifang, que es va convertir en el més important des de la Dinastia Qing (1644-1911), i els estels de la qual són molt molt apreciats encara en l'actualitat pels col·leccionistes.
|
